Què és el disseny generatiu?

El disseny generatiu és un enfocament innovador en el procés de creació que utilitza algoritmes computacionals per explorar i generar múltiples solucions a un problema de disseny. A diferència dels mètodes tradicionals, on el dissenyador crea un model basant-se en la seva experiència i creativitat, en el disseny generatiu el dissenyador defineix les regles i restriccions del problema, i el programari genera nombroses variacions i possibilitats que compleixen aquests paràmetres.

Aquest procés es basa en la programació i l'ús d'algoritmes per simular el comportament i l'evolució dels dissenys. Els algoritmes poden incloure mètodes com l’optimització topològica, els algoritmes evolutius o l’aprenentatge automàtic. Aquestes tècniques permeten al programari produir dissenys que poden no ser intuïtivament evidents per als humans, però que són innovadors i optimitzats segons els criteris predefinits.

Un aspecte fonamental del disseny generatiu és la seva capacitat per gestionar la complexitat i explorar un ventall molt ampli d'opcions de disseny en un període de temps reduït. Per exemple, en l'àmbit del disseny gràfic, es pot aplicar per generar formes i estructures que permetin la interacció entre els ajustos predefinits pel dissenyador i les dades d'entrada o comportaments del públic final, produint resultats finals variables segons el comportament de l'usuari.

A més, el disseny generatiu fomenta la creativitat permetent als dissenyadors explorar més alternatives del que seria possible manualment. El procés iteratiu també facilita la innovació, ja que cada nova generació de dissenys es basa en els resultats de l'anterior, refinant i millorant les solucions a mesura que s’avança.

Un algoritme és un conjunt d'instruccions definides per executar una tasca, convertint-se en l'element clau de qualsevol programa o sistema operatiu. A partir d'aquestes instruccions, els algoritmes analitzen dades i informació per estudiar el comportament d'un usuari.

Per dur a terme aquesta tasca, tota classe d’algoritme comparteix unes característiques determinades:

• Exactitud: estableix un ordre clar d'execució.
• Compleció: proposa les diferents possibilitats del problema.
• Finitud: ha de tenir un nombre límit de passos.
• Definició clara: amb instruccions comprensibles.
• Generalitat: abasta diversos problemes dins del tema.

En el cas del disseny generatiu, els algoritmes creen diverses opcions de disseny basades en les restriccions, oferint als dissenyadors un ampli ventall de possibilitats. A més, els algoritmes treballen en una iteració contínua per millorar el disseny amb l'objectiu de crear un producte que s'adapti millor a les condicions.

Encara que el disseny generatiu no té una data exacta d'aparició, la indústria tèxtil es considera un dels seus antecedents. En aquest sector es va plantejar l'objectiu d'aconseguir una manera òptima de fabricació a partir de la creació de patrons. Es pretenia automatitzar les màquines de teixir sense necessitat que algú hagués de repetir el procés.

A causa de la seva naturalesa tecnològica, per a la seva evolució ha estat essencial combinar el disseny amb disciplines com la informàtica o les matemàtiques, a més dels avenços en les metodologies de disseny algorítmic i interfícies d'usuari. El desenvolupament de la intel·ligència artificial també ha estat clau en el seu creixement.

Encara que la indústria tèxtil va marcar els primers passos del disseny generatiu, posteriorment s’ha aplicat en diversos sectors. És el cas de l'enginyeria aeroespacial o automobilística, on permet la reducció del pes i l’augment de la resistència dels elements dels avions, cosa que suposa un estalvi en el consum de combustible. A més, possibilita centrar l’atenció i millorar aquelles zones del disseny més dèbils.

Un altre exemple és l’arquitectura, on el seu ús facilita la presa de decisions. Com que el disseny generatiu ofereix múltiples resultats a partir dels paràmetres establerts, l’arquitecte pot valorar quina és la millor opció de projecte en poc temps.

El disseny generatiu es considera una eina clau en aquells sectors que ofereixen un producte o servei al públic. La idea principal d’aquesta tècnica la va aclarir Lars Hesellgren: «El disseny generatiu no busca crear un edifici. Vol dissenyar el sistema que construeix un edifici».

Com pot ajudar això en un entorn cultural? El disseny generatiu és molt útil per a l'ensenyament de projectes multimèdia, conceptes de programació i art digital. Així, es poden replantejar les fases de creació d’una pel·lícula, la composició d’una cançó o l’escriptura d’un llibre.

I en un museu? Igual que en les disciplines anteriors, el disseny generatiu pot ajudar les institucions a generar interaccions amb les seves audiències, inclòs en el procés productiu. A més, seguint aquest sistema, es poden generar iteracions amb infinitat de resultats, cosa que permet als museus obtenir noves idees i conceptes sobre els quals desenvolupar la seva programació. En resum, en el disseny generatiu tu estableixes els paràmetres, i aquest t’ofereix les millors opcions adaptant-se a les teves instruccions.

La regeneració d’infinits resultats gràcies als algoritmes fa que la participació de l’espectador pugui convertir-se en imprescindible. D’aquesta manera, l’exposició es transforma en una experiència interactiva on l’usuari és clau en el resultat final.

A Misterio Studio també treballem amb disseny generatiu per explorar al màxim la seva part creativa. Un exemple d’això és Era's Muse: Trayecto STEAM. Aquest projecte internacional es va dur a terme mitjançant llenguatges de programació com Processing i p5.js. A través d’aquesta disciplina algorítmica, vam presentar una web i una exposició amb tot un univers visual que canviava segons la interacció de l’usuari amb la plataforma.