Disseny de recorreguts expositius

El disseny de recorreguts expositius no es limita a la disposició d’objectes en un espai; implica la planificació estratègica de la seqüència amb què els visitants interactuen amb la informació. Un recorregut ben dissenyat pot potenciar l’impacte emocional i intel·lectual de l’exposició, generant un major compromís i comprensió per part del visitant.

Per aconseguir-ho, és important considerar factors com ara l’accessibilitat, la fluïdesa del moviment, la il·luminació, els continguts i el disseny gràfic dels elements explicatius. A més, la tecnologia ha ampliat les possibilitats d’interacció mitjançant aplicacions, pantalles tàctils i realitat augmentada.

Segons l’objectiu de l’exposició i l’espai disponible, es poden utilitzar diferents tipus de recorreguts. Aquí en presentem algunes tipologies de distribució, però els recorreguts poden ser entesos de moltes maneres:

Recorregut lineal
Aquest format segueix un ordre predefinit, cosa que permet una narració cronològica o seqüencial. És comú en museus històrics i exposicions temàtiques, i permet al visitant comprendre de manera ordenada els continguts exposats.

Recorregut radial
En aquest tipus de disseny, el visitant parteix d’un punt central i pot explorar diferents seccions de manera lliure. És freqüent en exposicions interactives i centres de ciències, tot i que també es pot trobar en mostres d’art on es vol donar més importància a una obra central.

Recorregut lliure
Sense una ruta fixa, el visitant pot moure’s al seu ritme i escollir quines àrees explorar. És ideal per a exposicions d’art contemporani o galeries amb obres independents entre si.

Perquè un disseny de recorregut expositiu sigui efectiu, cal integrar diversos elements essencials:

a) Narrativa i storytelling
Cada exposició explica una història. Definir una narrativa clara ajuda a guiar el visitant i a generar una connexió emocional amb els continguts presentats.

b) Jerarquització de la informació
Els visitants processen millor la informació quan aquesta està organitzada jeràrquicament. Es poden utilitzar panells introductoris, textos explicatius i elements visuals per estructurar el contingut.

c) Elements visuals i sensorials
La combinació d’imatges, so, il·luminació i textures contribueix a una experiència multisensorial que millora la retenció de la informació i el gaudi de l’exposició.

d) Interactivitat i participació
Les exposicions interactives incrementen el compromís del visitant. Elements com pantalles tàctils, jocs de realitat augmentada o activitats participatives fan que l’experiència sigui més atractiva.

e) Accessibilitat i comoditat
És fonamental garantir que el recorregut sigui accessible per a totes les persones, incloent-hi aquelles amb mobilitat reduïda, discapacitat visual o auditiva. La distribució de l’espai ha de permetre un flux còmode i natural del públic.

Les innovacions tecnològiques han transformat el disseny de recorreguts expositius, permetent experiències més personalitzades i immersives. Algunes eines clau inclouen:

• Realitat virtual i augmentada: Faciliten recorreguts immersius o complementen la informació amb contingut digital interactiu.

• Audioguies i apps: Proporcionen informació addicional en diferents idiomes i permeten un recorregut personalitzat.

• Sistemes d’il·luminació intel·ligent: Destaquen elements clau i creen ambients adequats segons el tipus d’exposició.

Museu del Louvre (París)
Amb el seu recorregut estructurat, permet als visitants explorar les col·leccions de manera eficient sense perdre’s dins la seva enorme extensió.

Museu Guggenheim (Bilbao)
El seu disseny arquitectònic influeix directament en el recorregut expositiu, guiant els visitants de manera fluida a través de les sales.

The Museum of the Future (Dubai)
Un exemple d’integració tecnològica amb experiències interactives i espais futuristes que embolcallen el visitant en narratives especulatives.