Museografia Didàctica: un enfocament educatiu per a les exposicions

La museografia didàctica és l'art de dissenyar i organitzar exposicions amb un enfocament educatiu i accessible per al públic. Es centra en la creació de narratives visuals i espacials que facilitin l'aprenentatge i la comprensió dels continguts exposats. Aquest enfocament busca involucrar activament els visitants, estimulant la seva curiositat i fomentant la reflexió crítica sobre els temes presentats.

Quan dissenyem un sistema museogràfic didàctic hem de tenir en compte alguns factors. Aquests podrien variar en funció de les corrents i teories pedagògiques que guien l'equip de treball, tot i que alguns dels més essencials són els següents:

• Accessibilitat: Les exposicions han de ser accessibles per a persones de totes les edats i capacitats, utilitzant un disseny inclusiu i adaptat a les seves necessitats.

• Participació activa: Es fomenta la participació activa dels visitants en lloc de ser meros espectadors passius. Això es pot aconseguir mitjançant activitats interactives, espais de discussió o tallers pràctics que involucrin els visitants en el procés d'aprenentatge.

• Aprenentatge experiencial: La museografia didàctica es basa en el principi d'"aprendre fent". Les experiències pràctiques i sensorials ajuden els visitants a comprendre i recordar millor la informació presentada en l'exposició.

• Contextualització: És important proporcionar context històric, cultural o científic per ajudar els visitants a comprendre el significat i la rellevància dels objectes exposats.

• Narrativa coherent: Les exposicions han de comptar una història coherent i significativa que guiï els visitants a través de l'espai expositiu. Això pot implicar l'ús d'una narrativa lineal o temàtica que connecti els diferents elements de l'exposició de manera lògica i convincent.

• Diversitat i inclusió: S'han de tenir en compte les diverses perspectives culturals, socials i lingüístiques dels visitants en dissenyar exposicions. S'ha de treballar per garantir la representació equitativa de diferents grups, comunitats o identitats.

• Avaluació i millora contínua: S'ha de realitzar una avaluació regular de les exposicions per mesurar la seva efectivitat en termes d'aprenentatge i compromís del visitant. Els comentaris del públic poden ser útils per identificar àrees de millora i realitzar ajustaments necessaris per a futures exposicions.

La museografia didàctica juga un paper fonamental en la comunicació i transmissió del coneixement en els museus. En adoptar un enfocament educatiu, les exposicions es converteixen en eines poderoses per a l'aprenentatge i la sensibilització sobre diversos temes, des de la història i l'art fins a la ciència i la tecnologia. A més, en fer que la informació sigui més accessible i comprensible, es promou la democratització del coneixement i es fomenta la participació activa del públic en la cultura i la societat, convertint els museus en espais de referència per a la ciutadania.

Tot i que en aquest article ja hem donat algunes idees de com plantejar una exposició basada en la museografia didàctica, a continuació t'ofereixo alguns exemples aplicats que alguns espais ja posen en pràctica:

• Museu interactiu: Espais on els visitants poden experimentar de manera pràctica els conceptes presentats, com el Museu Cosmocaixa de ciències a Barcelona, o el Museu de Història Natural a Madrid.

• Mostres temàtiques: Exposicions temporals que aborden un tema específic des de diferents perspectives, utilitzant recursos visuals i multimèdia per enriquir l'experiència del públic. Un bon exemple seria una exposició temporal i/o itinerant sobre algun/a autor/a.

• Recorreguts Virtuals: Plataformes en línia que ofereixen visites virtuals a museus i exposicions, permetent l'accés al coneixement de manera remota. El Museu del Prado o el Louvre ja compten amb els seus propis recorreguts virtuals que acosten els seus continguts a persones de tot el món.

La museografia didàctica és una eina poderosa per a l'educació i la difusió del coneixement en l'àmbit museístic. En combinar l'art de l'exhibició amb principis pedagògics, es crea un entorn enriquidor que convida el públic a explorar, aprendre i reflexionar sobre el món que els envolta. En un context on prima l'accés a la informació, la museografia didàctica juga un paper fonamental en la construcció d'una societat més informada, crítica i participativa.

BIBLIOGRAFIA

Alonso Fernández, L. (2000). Manual de Museología. Síntesis.
Borrás Gené, J. (2007). Museografía Didáctica: Teoría y Práctica. Editorial UOC.
International Council of Museums (ICOM). (s.f.). https://icom.museum/