L'olfacte i els museus

L’anomenat “efecte prustià” descriu el fenomen pel qual un estímul sensorial, especialment una olor o un gust, pot transportar-nos de manera vívida a un record del passat. El seu nom prové de l’escriptor Marcel Proust, que ho va descriure a la seva novel·la A la recerca del temps perdut, quan el protagonista evoca una experiència passada en tastar una magdalena amb te.

L’associació entre els sentits i la memòria no és només cosa de la literatura. És habitual associar determinats perfums o olors a records que crèiem oblidats. Per què té tanta força l’olfacte sobre nosaltres? La neurocientífica Rachel Herz afirma que l’olfacte és l’únic sentit connectat directament amb els centres de la memòria i l’aprenentatge emocional del cervell (Skins, J., 2022).

En definitiva, tot i que sovint passem per alt les olors, la veritat és que les experimentem constantment, i el seu paper és més rellevant del que solem reconèixer. Per això, i vista la seva importància, no és estrany que sectors com l’hostaleria i el retail fa anys que utilitzen l’aroma com a eina de marca.

Pensar en les olors d’aquesta manera obre noves possibilitats per aplicar-les en diversos àmbits. En el sector cultural, el seu potencial també pot ser explorat. Això ens porta a plantejar noves preguntes, com ara: quin paper tenen les olors en la cultura? Com pot enriquir l’olfacte l’experiència als museus?

A què fa olor el passat? Malauradament, la dificultat de registrar olors ha fet que moltes històries olfactives es perdessin amb els anys. El projecte ODEUROPA es va proposar investigar aquesta qüestió. Com a resultat, es va crear una col·lecció d’olors històriques, entre les quals trobem, per exemple, la recreació de l’olor de la batalla de Waterloo. La recerca també va servir per desenvolupar metodologies que permetessin a les institucions culturals incorporar l’olfacte a les seves col·leccions.

D’aquesta manera, l’aroma no només pot entendre’s com un potenciador de l’experiència cultural, sinó com un element més dins d’aquesta, que val la pena preservar, de la mateixa manera que es preserven els béns tangibles.

Tot i que pugui semblar una proposta inusual, la idea d’incorporar l’olfacte als museus és més sòlida del que podria semblar. Algunes exposicions recents en institucions de prestigi ja han apostat per aquest camí, mostrant que apel·lar als sentits —més enllà de la vista— no només és possible, sinó també pertinent en el context museogràfic contemporani.

A Alemanya, el Museu d’Ulm va proposar la visita Segueix el teu olfacte (2022), on es van recrear les aromes que emetrien els elements representats en algunes de les obres d’art del museu. També el 2022, es van iniciar recorreguts olfactius al Louvre, a París, aquest cop relacionats amb la seva col·lecció de bodegons.

Per la seva banda, el Museu del Prado ja ha realitzat més d’una intervenció amb l’olfacte com a protagonista. Alejandro Vergara, un dels comissaris de La essència d’un quadre. Una exposició olfactiva (2022), explicava que la idea d’incloure aromes en una exposició va sorgir com una manera d’atreure l’atenció cap a certes sales del museu. En aquesta exposició, es va utilitzar una interfície digital que permetia seleccionar certs elements de la pintura i emetre una recreació de la seva olor.

Incorporar l’olor en exposicions requereix la col·laboració interdisciplinària de diversos professionals: perfumistes, comissaris, conservadors, enginyers... Això és així perquè cal tenir en compte una gran varietat de consideracions a l’hora d’implementar aromes en una sala de museu, essent fonamental garantir tant la seguretat dels visitants com la conservació de les peces exposades.

Altres factors a considerar són l’experiència de visita, la manera com es produeix la interacció amb les olors, o el comissariat i la curadoria, que en aquest cas abasten una dimensió addicional: la de l’olfacte.

Treballar amb l’olfacte al museu implica no només pensar en la fragància com a contingut, sinó també en la seva forma de presentació, la dosificació i la integració en el relat expositiu. Tot plegat converteix el disseny olfactiu en un component complex, però amb un gran potencial per enriquir l’experiència museística.

Tot plegat converteix el disseny olfactiu en un component complex, però amb un gran potencial per enriquir l’experiència museística.