Què és un ecomuseu? Orígens, característiques i beneficis

El terme "ecomuseu" va ser ideat per Georges Henri Rivière a la dècada de 1950, tot i que fins al 1971 no es va emprar oficialment. Aquesta tipologia de museu va néixer a França als anys 70 juntament amb la seva definició, proposada pel mateix Henri Rivière i Hugues de Varine. Destaquen les diferències fonamentals entre els museus tradicionals i els ecomuseus: de la col·lecció al patrimoni, de l'edifici al territori, i dels visitants a la comunitat.

Cal destacar també el paper de l'escola xinesa en la definició d'ecomuseu. Su Donghai ha sintetitzat el treball dut a terme juntament amb museòlegs xinesos i noruecs des de l'inici dels anys noranta, donant com a resultat els nou principis de Liuzhi. Aquests s'han convertit en una guia valuosa per a la gestió i desenvolupament d'ecomuseus, destacant la importància de la participació comunitària i la connexió amb el territori.

Els ecomuseus, inspirats en aquestes visions innovadores, destaquen pel seu enfocament participatiu i comunitari. Més que simples guardians de col·leccions, s'immersen en la vida quotidiana de les comunitats, abraçant paisatges, edificacions, tradicions orals i pràctiques quotidianes. La vida de la comunitat es converteix en l'exposició, i cada racó de l'entorn es converteix en una peça del museu.

Mentre el museu clàssic és un conservador centralitzat en la seva pròpia arquitectura, l'ecomuseu transcendeix la idea d'edifici i compta amb programes, itineraris, estacions i laboratoris escampats pel territori circumdant, vinculats a aquest marc antropològic i social.
Els ecomuseus ofereixen un avantatge únic en preservar el patrimoni cultural de manera participativa. Una de les idees principals al voltant d'aquest tipus de museu és que els habitants dels pobles són els titulars de la seva pròpia cultura, i que el benestar i desenvolupament social de la població és un requisit indispensable per a la seva creació.

A mesura que avancem pel segle XXI, els ecomuseus evolucionaran per abraçar la tecnologia i la globalització. Amb al voltant de 300 ecomuseus al món, essent prop de 200 a Europa, cadascun té unes característiques úniques. La col·laboració global entre aquestes institucions podria donar lloc a xarxes d'ecomuseus interconnectats, compartint i celebrant la diversitat cultural a escala mundial.

En el context de l'actual crisi climàtica i els reptes que es presenten, els ecomuseus es perfilen com a actors fonamentals. No només compleixen la valuosa funció de preservar l'herència cultural, sinó que també emergeixen com a poderoses eines educatives i agents de canvi.

En connectar amb els reptes específics de cada territori, aquests museus ofereixen un espai per reflexionar sobre solucions locals i fomentar la consciència ambiental. La integració de la crisi climàtica en la narrativa dels ecomuseus reforça la seva rellevància en la societat contemporània en abordar directament els reptes ambientals i contribuir a la construcció d'una realitat més sostenible.

En conclusió, els ecomuseus representen una interessant fusió d'història, comunitat i medi ambient. Després d'un recorregut de més de 50 anys, aquests museus únics estan llestos per adaptar-se i continuar sent fars de cultura en un món en constant canvi.