Com plantejar el disseny d'un Museu Etnològic

Els museus etnològics serveixen com a testimonis de la diversitat cultural i com a guardons del patrimoni humà. En la seva essència, aquests espais no només preserven artefactes i tradicions, sinó que també teixeixen narratives que connecten el passat amb el present i el futur.

En aquest article, explorem el paper fonamental del disseny en la configuració de l'experiència dins dels museus etnològics. Examinarem diversos enfocaments museològics i museogràfics per redescobrir aquestes institucions, i analitzarem els reptes ètics i pràctics que enfronten els professionals del disseny en aquest context.

Entenem per "museu etnològic" una institució on el patrimoni etnològic es conserva, representa i gestiona. Aquesta classificació pot incloure museus regionals, d'arqueologia, antropologia, etnografia, així com museus de memòria en llocs reals o els ecomuseus.

A Europa, el naixement d'aquest tipus de museus té sovint origen en col·leccions privades d'art i objectes d'altres cultures, considerats "exòtics" i pertanyents a societats primitives. Amb el pas de les dècades s'ha produït, afortunadament, una diversificació d'enfocaments i de col·leccions que inclouen folklore local, cultura tradicional, arts populars o patrimoni material i immaterial.

Els museus etnològics, com a institucions dedicades a la preservació, investigació i exhibició de la cultura material i immaterial de diferents societats, exerceixen un paper crucial en la comprensió i apreciació de la diversitat cultural. Aquests espais no només presenten artefactes i tradicions, sinó que també han de fomentar el diàleg intercultural i la reflexió sobre la identitat.

El disseny en els museus no és merament estètic; és una eina poderosa per comunicar missatges, generar emocions i facilitar la comprensió del patrimoni cultural. En el cas dels museus etnològics, l'enfocament museogràfic pren especial rellevància.

Tradicionalment, els museus etnològics es presentaven com una exhibició d'objectes diversos i de diferents tipologies ordenats per cronologia o, sobretot, procedència. El disseny dels museus etnològics ha experimentat una evolució significativa al llarg del temps, reflectint canvis en les pràctiques museístiques, així com en les actituds cap al patrimoni cultural i les comunitats representades.

Les noves perspectives museològiques així com les mirades crítiques al colonialisme cultural ofereixen un món d'oportunitats per presentar un altre tipus de relats i plantejaments. Des dels primers gabinets de curiositats fins als museus contemporanis, el disseny ha passat de ser merament expositiu a centrar-se en la participació del públic, la contextualització cultural i la inclusió de múltiples perspectives.

La relació directa dels museus etnogràfics amb l'antropologia els ha convertit, durant dècades, en el reflex o extensió d'una recerca teòrica. Tanmateix, el museu no és un document sinó un lloc on el públic, les peces originals i els experts poden trobar-se i interactuar.

Aquest intercanvi nutritiu va molt més enllà de la visió del museu com a lloc estàtic que anul·la les seves col·leccions en aïllar-les i recluir-les per a la seva pròpia conservació. Algunes tendències defensen el museu al servei de la idea, en lloc d'estar al servei de l'objecte. Encara més estesa és la visió del museu etnològic com a lloc de preguntes, debats i democràcia cultural, d'explorar el present, el passat i el futur.

Un altre dels nous enfocaments més destacats pels museus etnològics és el d'actuar com a laboratori, destacant així la seva funció investigadora i complint amb un rol com a centre de recerca social, de pensament i de dinamització comunitària.

En tots aquests casos i usos, la museografia i el disseny expositiu reflecteixen la tendència de cada museu etnològic. Com es presenten les peces? Comptem amb zones de participació activa? S'apel·la al pensament crític i a les emocions del visitant? Com és el recorregut durant la visita?

Tot museu etnològic planteja una sèrie de reptes i dilemes pràctics i ètics particulars, des de la selecció i presentació d'objectes sensibles fins a la representació de cultures minoritàries.
És fonamental abordar aquests reptes amb sensibilitat i respecte, involucrant a les comunitats representades en el procés de disseny i adoptant enfocaments ètics en totes les etapes del projecte. Per exemple, treballar en col·laboració amb les comunitats representades facilita el fet de garantir que el museu reflecteixi amb precisió els seus valors i perspectives.

Presentant nous llenguatges, temes i mirades s'obren oportunitats per a la inclusió i la innovació social. En aquest sentit, la participació del públic proper al museu és indispensable per mantenir el museu viu i actiu dins la comunitat. Els museus etnològics es poden transformar i tenir un rol de gran importància en les societats contemporànies.

Alguns exemples inspiradors demostren com un disseny innovador pot transformar l'experiència del visitant, promoure la diversitat i contribuir al desenvolupament de les comunitats locals i globals.

Un dels museus etnològics històricament més influents a escala mundial va ser el Musée de la Civilisation, inaugurat el 1988 al Quebec (Canadà) que es defineix com a "lloc de coneixements i d'idees, un museu amb riques col·leccions, un centre educatiu i de memòria". Busca aportar una visió dinàmica sobre l'experiència humana en conjunt, amb una mirada preferent sobre la realitat del Quebec i les cultures que han interactuat amb la regió al llarg de la història.

Una de les seves exposicions inaugurals va ser Mémoires, que no només oferia una mirada a objectes sovint oblidats. A més, mostrava el passat deixant clar al visitant que aquest record no és el passat en si, sinó una lectura d'aquest, ja que res està lliure d'interpretacions i prejudicis.
Del Quebec a València, volem destacar el Museu Valencià d’Etnologia (L’ETNO), triat com el millor museu europeu el 2023. El seu director, Joan Seguí, considera que un bon museu és aquell que "et fa plantejar dubtes i descobrir coses que no coneixes". "Si al final de la visita t'hem generat una reflexió, ja hem aconseguit el nostre objectiu".

L'exposició permanent de L’ETNO "No és fàcil ser valencià, ni valenciana", guanyadora del Premi EMYA (European Museum of the Year Award), recull objectes quotidians de diferents èpoques a través dels quals es mostra l'evolució social de la societat valenciana.

Textos curts i concisos, acompanyen impressionants escenografies que acosten els continguts d'una forma sensorial i directa, però no exempta de crítica. Per exemple, s'utilitza una cabina telefònica com a recurs per parlar de la migració; o la imatge d'una dona sense llar que dorm en un banc, com a representació del problema de la solitud en la societat contemporània, de la pobresa i de l'exclusió social.

Al llarg dels últims 50 anys són molts els museus etnològics que s'han anat transformant en entitats més obertes, crítiques i socials. En el context actual, difícilment segueix havent-hi cabuda als gabinets de curiositats que reuneixen objectes de diverses tipologies i orígens sense aportar lectures més profundes al seu voltant. Un dels reptes principals és fer que aquestes institucions estiguin realment vinculades amb la societat actual i els reptes globals dels ciutadans, tant aquells del seu entorn com els d'altres parts del món.

És impossible simplificar i donar una resposta única per aconseguir un museu etnològic d'èxit, el que està clar és que són institucions molt sensibles a mirades canviants i usos polítics, però també a convertir-se en fòrums, punts de trobada i llocs enriquidors. Tendències museogràfiques globals com la interactivitat i la interdisciplinarietat afecten especialment un museu etnològic. Podem esperar un major èmfasi en la cocreació amb les comunitats representades, la digitalització del patrimoni cultural i l'adopció d'enfocaments de disseny sostenibles que reflecteixin els valors i necessitats canviant de la nostra societat globalitzada.

Emya [en línia], (sense data). Emya. [Consultat el 19 de març de 2024]. Disponible a: https://emya2023winners.europeanforum.museum/

ETNO, mejor museo europeo: el éxito de un equipo multidisciplinar [en línia], (2023). EFE Notícies. [Consultat el 19 de març de 2024]. Disponible a: https://efe.com/comunidad-valenciana/2023-05-14/etno-mejor-museo-europeo-el-exito-de-un-equipo-multidisciplinar/
Jeangagnon, (sense data). Musee de la civilisation [en línia]. Wikimedia Commons. [Consultat el

19 de març de 2024]. Disponible a: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Musee_de_la_civilisation_38.JPG

Pereiro, X., (2022). El museo etnológico como laboratorio sociocultural de la alimentación. [en línia]. RiuNet UPV. [Consultat el 19 de març de 2024]. Disponible a: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/184765/Pereiro%20-%20EL%20MUSEO%20ETNOLOGICO%20COMO%20LABORATORIO%20SOCIOCULTURAL%20DE%20LA%20ALIMENTACION.pdf?sequence=1

Roigé, X., (2015). Los museos etnológicos en Cataluña. perspectivas, retos y debates. REVISTA ANDALUZA DE ANTROPOLOGÍA [en línea]. (Número 9: LA REPRESENTACIÓN DE LAS CULTURAS EN LA MUSEOLOGÍA ANTROPOLÓGICA DEL ESTADO ESPAÑOL). [Consultat el 19 de març de 2024]. Disponible a: https://institucional.us.es/revistas/RAA/9/xavier_roige.pdf

Roigé, X. (2007). Museos etnológicos: entre la crisis y la redefinición. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, Núm. 9, https://raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/73519.