Per què hi ha un públic que no visita museus?

Donem per fet que les persones que no assisteixen a museus deuen voler fer-ho gràcies a la naturalesa beneficiosa d'aquests. Tanmateix, segons Enrique Varea Agüí, director del Sorolla, hi ha un percentatge de persones que no assisteixen a museus, però afirmen voler fer-ho, que en realitat amaguen una opinió negativa sobre ells. Explica que en psicologia això es coneix com a “L'espiral del silenci”, una teoria elaborada per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann a finals dels anys 70. Aquesta teoria explica que, com que un grup de persones (el 40% del públic que sí que assisteix als museus) ha format i expressat una opinió positiva i socialment acceptable, un altre grup (el 60% que no hi assisteix) se sent obligat a guardar silenci i a conformar-se.

L'any 2012, el Laboratori Permanent de Públic de Museus va realitzar grups focals on intentaven revelar l'opinió real que el públic no visitant tenia sobre els museus. Els participants van donar diverses respostes. L'estudi afirma:

"La paraula museu s'associa principalment amb art: Quadres, pintura, escultura..."
"En un segon nivell, els museus suggereixen conceptes considerats seriosos i profunds: Cultura, història, coneixement..."
"Però, en un tercer nivell i un cop citats els atributs canònics i els estereotips, apareixen els inconvenients, especialment i de manera molt reiterada, l'avorriment, el cansament, la densitat, l'ambient tancat."

Per tant, podem entendre que molts d’aquests “no visitants” tenen una opinió forta sobre els museus que no expressen necessàriament de manera explícita.

"Jo tinc poc temps, de dilluns a divendres fins a les sis, estic ocupadíssima. Els dissabtes em dedico a les feines domèstiques de casa meva i el diumenge és l'únic dia que puc tenir per passejar, anar al cinema…" (dona, Madrid)

La falta de temps representa la raó més repetida entre els participants de l'enquesta realitzada pel Prado. Segons el 39,96% dels participants, la falta de temps és el motiu més rellevant pel qual no assisteixen a un museu.

Molts participants afirmaven que no planifiquen les activitats que faran en el seu temps lliure i que prefereixen "veure què va sorgint", cosa que sovint es tradueix en una rutina inconscient en què no hi ha canvis si no hi ha cap factor extern que empenyi a fer-los.

"Jo és que més o menys faig sempre el mateix." (dona, Madrid)

No assistir a un museu sovint pot no ser una decisió conscient.

"S'ha de saber entendre, perquè hi ha museus que són de cultura, altres de quadres... per veure un museu d'aquests has de tenir una capacitat, perquè si no et quedes a la lluna de València." (home, Barcelona)

La imatge dels museus com a "torre d'ivori" o institucions a les quals només poden assistir un tipus de persones actua com una barrera mental per als no visitants. És un estereotip conegut: els museus són o bé avorrits, o difícils d'entendre, o totes dues coses. El pensament que cal ser una persona amb estudis o culta per gaudir d'un museu crea una limitació i un cercle viciós que genera encara més incomprensió i rebuig en les persones que no els visiten.

"El tema de la informació és important, però jo em planto davant d’un quadre i no sé entendre’l; però si posessin una guia que agafés un grup de 20 persones i t’anés explicant... (…) Si vas al Prado, et poses a veure La família de Carles IV, i hi ha una persona que t’explica que la reina està més a l'esquerra perquè a Goya li queia malament... És interessant." (home, Madrid) (home, Madrid)

Tanmateix, entre els no visitants hi ha un ampli rebuig cap a les audioguies, principalment perquè no amenitzen ni fomenten les relacions socials:

"Participant 1: Ara hi ha mètodes més sofisticats, que vas amb un aparellet... que li vas dient i t’explica... i a mi m’avorreix.
Participant 2: És una veu monòtona...
Participant 3: Que et posin una mica en situació, com estava el pintor...
Participant 4: És més fred, però t’ho explica. T’aïlles més amb els auriculars.
Participant 5: I si et poses els auriculars no pots parlar amb el teu marit, amb els nens...
Participant 1: I que puguis preguntar.
Participant 6: Que et sorgeixin dubtes." (dona, Sevilla)

Una clau interessant per als mediadors culturals i directors: els no visitants opinen que als museus no es pot connectar amb els altres; cerquen donar un nou sentit social a les visites.

Seria incoherent recomanar que els museus es convertissin en una mena d’espectacle social, perquè això aniria en gran part contra la seva pròpia naturalesa. No obstant això, els museus han de prendre accions que els facin més propers al seu públic potencial. Hi ha molts exemples de museus que han actuat a les xarxes socials amb estratègies digitals per acostar-se a un públic que abans no tenien.

Avui dia, més que mai, els museus necessiten visibilitat. Apropar-se a la realitat actual no suposaria una traïció, sinó un favor a ells mateixos. Entendre les necessitats tant dels seus usuaris com dels seus no usuaris per transformar-se en institucions integrals i capaces d’influir en qualsevol públic.

Els museus han de ser capaços d’aconseguir una cosa molt difícil: crear una connexió emocional amb el públic (moltes vegades això pot consistir a convertir-se en una marca, fer activitats fora del museu o buscar el públic allà on es trobi). És evident que, si tenim un vincle emocional o informació prèvia sobre alguna cosa, ens sentim molt més afectats:

"Jo, al d’Ana Frank, em vaig emocionar moltíssim, perquè com que m’havia llegit el llibre... doncs estava emocionada, amb la pell de gallina, no vaig plorar de miracle. Em va encantar. Al mateix temps vaig anar al de Van Gogh, però... tampoc em va transmetre gaire. De pintura tampoc... els quadres són famosos, però res més." (dona, Sevilla)

El futur dels museus ha de centrar-se en la creació de comunitats culturals que prioritzin el diàleg entre el museu i els seus visitants. És fonamental conèixer i cuidar el públic, oferint experiències valuoses tant als usuaris com als no usuaris, tot mantenint sempre l’essència del museu. D’aquesta manera, els museus podran evolucionar sense perdre la seva identitat.

BIBLIOGRAFIA

Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2012). Coneixent tots els públics: Quines imatges s’associen als museus? Secretaria General Tècnica, Subdirecció General de Documentació i Publicacions. NIPO: 030-12-330-1.

https://www.traveler.es/viajes-urbanos/articulos/por-que-no-me-gusta-ir-a-museos-estudio-prado/14839 [Consultat el 12 de juliol de 2024].

Ministeri de Cultura i Esport (s.d.). Museu: Lloc on no vaig. [en línia] Disponible a: https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:76fdbdd1-ee8a-40fc-b083-4d9a62ef6cf5/museo-lugar-donde-no-voy.pdf [Consultat el 12 de juliol de 2024].