Museografia des de l’antiguitat

Cal remuntar-se a l’any 530 a.C. per descobrir el primer museu de la història: el Museu Ennigaldi-Nanna a l’Iraq. La princesa Ennigaldi, filla de l’últim rei de l’Imperi Neobabilònic, es va decidir a recollir diversos objectes recopilats pel seu pare. La col·lecció, que per aleshores ni tan sols es considerava una exposició, es trobava en una habitació al costat del seu palau.

Es creu que l’objectiu d’aquest espai era mostrar peces històriques per ensenyar història a les seves alumnes. Així, Ennigaldi es va convertir en la primera persona a incloure, en cada peça exposada, rètols explicatius en cilindres de fang explicant l’origen de l’objecte.

Seguint l’exemple de la princesa Ennigaldi, a principis de la història proliferaven les exposicions privades. A finals del s.XVI, el Gran Duc Francesc I i Bernardo Buntalenti van començar la construcció i disseny de la Tribuna, ubicada al Palau dels Uffizi. Aquesta es convertiria en la primera sala del que després seria la Galeria dels Uffizi.

L’estança presentava les obres més valuoses de la col·lecció dels Mèdici en una planta octogonal, amb parets altes i il·luminació natural. A més, hi havia diverses obres exposades en armaris especials. Aquest mètode per mostrar objectes no s’allunya de les vitrines actuals. Així, l’objectiu de la Tribuna dels Uffizi era tenir en compte cada detall perquè el públic pogués admirar totes les obres.

Durant l’Edat Moderna va augmentar el nombre de palaus que comptaven amb una habitació dedicada a l’exposició d’obres.

Com s’ha vist, era habitual la creació de sales privades en palaus com les d’Ennigaldi o els Uffizi, a les quals només uns quants afortunats tenien accés. No obstant això, de mica en mica la curiositat de la gent exigia l’exposició d’obres de manera pública.

Un exemple d’això van ser els Museus Capitolins a Roma que tenen el seu origen en 1471. En aquella època, el Papa Sixt IV va donar diversos bronzes per exposar al Palau dels Conservadors i la Plaça del Capitoli. Al llarg dels anys, es va ampliar la col·lecció i no va ser fins al 1734 que finalment es va obrir al públic.

A Europa van aparèixer els primers museus públics gràcies a la Il·lustració. Aquesta època es va caracteritzar per la defensa de la igualtat i la llibertat d’expressió descobrint l’art com un mitjà per transmetre aquests valors. A més, la invenció de la impremta va fomentar l’ambició per desitjar arribar a un públic més ampli.

Així, es van crear el Museu Britànic a Londres i el Louvre a París. El primer, va sorgir el 1753 a partir de la donació d’una col·lecció privada de sir Hans Sloane de més de 80.000 objectes. Al principi, es tractava d’una petita casa amb col·leccions que donaven diverses figures angleses. No obstant això, l’atracció dels historiadors per les peces va obligar, no només a què aquestes fossin catalogades, sinó a enderrocar la casa per construir un edifici d’estil neoclàssic que albergués més col·leccions.

Quant al museu francès, després de servir com a residència per als membres de l’Acadèmia de les Inscripcions i les Belles Arts de l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, es va canviar la seva funció. A partir de la Revolució Francesa, guardaria obres de la nació, obrint-se al públic el 1793. Així, es va crear amb una doble funció: educar i conservar.

En el context de l’Acadèmia, van sorgir les exposicions per al gaudi estètic i els crítics d’art que van portar al gran èxit dels Salons al s.XIX. Paral·lelament, va augmentar l’interès per la ciència i van sorgir els museus d’història natural, que requerien d’una presentació més sofisticada i organitzada.

Els museus s’entenen com una institució que fomenta l’aprenentatge dels visitants. No obstant això, al llarg del temps i sobretot a partir del s.XX, ha canviat la forma en què es transmet la informació. El final de la 2GM va suposar la revalorització del patrimoni, a més d’un nou enfocament didàctic i de democratització en el llenguatge expositiu.

Per aquest motiu, ara al públic li sap a poc una visita museística en la qual es limita a observar. El visitant busca una experiència en què trobi una història en la qual submergir-se i amb la qual pugui interactuar. Ara, el públic és un actor actiu que tracta d’involucrar-se de ple en les exposicions i, d’alguna manera, dialogar amb elles.

L’interès de l’ésser humà per conèixer la seva història sempre ha estat present i és per això que els museus, d’una forma o altra, sempre han estat imprescindibles. No obstant això, al llarg del temps, a causa del desenvolupament de la societat i de la manera en què l’ésser humà es relaciona, ha canviat la forma en què els visitants volen que se’ls faci arribar la informació. Encara que la sala d’Ennigaldi va ser un factor imprescindible per al naixement dels museus, ja no es busquen sales privades on només uns pocs puguin gaudir de l’art. Ara, els visitants busquen en els museus exposicions capaces de crear una narrativa amb la qual aprendre de manera entretinguda.

BIBLIOGRAFIA

Come to Paris, Història del Museu del Louvre. Disponible a: https://www.cometoparis.com/spa/descubra-paris/monumentos-de-paris/museo-del-louvre-s927 (consultat el 2 de febrer de 2024).
Domestika, Quin va ser el primer museu de la història? Disponible a: https://www.domestika.org/es/blog/3855-cual-fue-el-primer-museo-de-la-historia (consultat el 2 de febrer de 2024).
El Debate (2024) 'El museu més antic de la història es troba a Europa'. Disponible a: https://www.eldebate.com/cultura/20240117/museo-antiguo-historia-encuentra-europa_167124.html (consultat el 2 de febrer de 2024).
Masdearte, De mausoleu a espai d’investigació: l’evolució històrica del concepte de museu. Disponible a: https://masdearte.com/especiales/de-mausoleo-espacio-de-investigacion-la-evolucion-historica-del-concepto-de-museo/ (consultat el 2 de febrer de 2024).
MEDIUM (2023) 'La relació entre l’art del segle XVIII i la Il·lustració: una exploració de les seves innovacions'. Disponible a: https://www.mediummultimedia.com/diseno/como-se-relaciono-el-arte-del-siglo-xviii-con-la-ilustracion-y-sus-innovaciones/ (consultat el 2 de febrer de 2024).
The unofficial guide to the Uffizi, La Tribuna dels Uffizi, el primer museu de l’Edat Moderna. Disponible a: https://www.virtualuffizi.com/es/la-tribuna-de-los-uffizi%2C-el-primer-museo-de-la-edad-moderna.html (consultat el 2 de febrer de 2024).