Empresas culturales i el sector privat en la cultura
14 de juny del 2026
Parlar del sector cultural pot portar a imaginar una indústria finançada íntegrament per institucions públiques. Tanmateix, existeix tot un teixit empresarial dins l’entorn cultural a l’Estat espanyol que demostra que el capital privat té un lloc significatiu en la cultura, fins al punt de convertir-se en un factor essencial per sostenir el sector.
En aquest article aprofundirem en aquesta estructura empresarial formada majoritàriament per PIMES i autònoms, que, a causa de la seva mida i capacitat, es veu especialment perjudicada en moments de crisi.
- El teixit empresarial del sector cultural
- A què s’enfronten les PIMES en el sector cultural
- Financiación privada
El teixit empresarial del sector cultural
La cultura és un element fonamental per al desenvolupament de qualsevol societat. Beneficia la cohesió social i el sentit de pertinença, a més d’ajudar al creixement de cada individu perquè que fomenta l’aprenentatge i la creativitat. Per aquesta raó, als ulls de la majoria, els valors culturals haurien de ser promoguts a través d’institucions públiques. Així, el govern reserva part dels seus pressupostos estatals al sector cultural i ofereix ajudes i subvencions.
Tanmateix, també existeix un teixit empresarial privat al servei de la cultura. Això succeeix tant de manera directa, amb empreses privades dins de la indústria que es dediquen a serveis culturals, com indirectament, a través de finançament o donacions.
Segons el Ministerio de Cultura y Deporte, 133.083 empreses formen el sector cultural al territori espanyol, de les quals el 68,9% són empreses sense assalariats, i el 25,5% de petita dimensió (d’1 a 5 treballadors). A més, el 5,1% tenen entre 6 i 49 assalariats i només el 0,5% restant són empreses més grans (50 assalariats o més). Per tant, el sector cultural està compost essencialment per PIMES (microempreses de menys de 10 treballadors) i autònoms.
La iniciativa privada, a poc a poc, deixa la seva empremta en diversos àmbits culturals. Els subsectors amb més presència del sector privat són activitats de disseny, creació, artístiques i d’espectacles, activitats de fotografia i arts gràfiques i reproducció de suports gravats. A més, també ha impulsat altres subsectors com l’edició de llibres o les activitats cinematogràfiques.
A què s’enfronten les PIMES en el sector cultural
El fet que el sector estigui format majoritàriament per PIMES pot ser beneficiós per a les mateixes empreses. Les entitats culturals tenen com a objectiu transmetre uns valors concrets, per la qual cosa necessiten connectar amb el públic al qual s’adrecen. Ser una empresa petita facilita detectar nínxols de mercat, satisfer necessitats específiques i fidelitzar clients.
Aquesta estructura no només és un punt a favor per a l’empresa cultural en la seva relació amb els clients, sinó també entre els treballadors. Un equip petit pot ajudar a l’entesa entre els mateixos treballadors i fomentar el seu compromís amb els valors i la identitat de l’empresa.
En contrapartida a aquests aspectes positius, les PIMES són les més afectades en moments de crisi econòmica. L’últim exemple va ser la crisi després de la pandèmia de la COVID-19. El sector es va veure perjudicat pel fet que les sales de cinema estaven buides, no es van celebrar concerts ni esdeveniments esportius i ningú podia visitar museus, galeries o teatres.
La cultura dona feina al 3,5% de la població espanyola. A causa de la crisi, un 6% d’aquests treballadors i treballadores van quedar a l’atur. En un moment en què el sector no podia generar demanda, les empreses petites no comptaven amb prou finançament per tirar endavant.
Financiación privada
Aquesta manca de capacitat de les empreses petites per tenir finançament suficient exigeix, en moltes ocasions, l’ajuda econòmica d’altres empreses privades. Igual que a l’Antiga Roma els mecenes donaven suport als petits artistes emergents, moltes empreses ajuden ara les petites del sector. Així, el capital privat també es fa present.
El mecenatge cultural possibilita la protecció del patrimoni històric-artístic, impulsa la innovació i difon la cultura. Les aportacions privades s’han convertit en una ajuda essencial per a la conservació del patrimoni cultural a Espanya. A més, al voltant del 10% de les activitats culturals es financen amb fons d’empreses privades.
També resulta interessant la idea del micromecenatge (o crowdfunding) a través del qual els ciutadans poden fer donacions a projectes culturals.
A Espanya, el capital privat en entorns culturals té cada cop més protagonisme com a element indispensable per al seu sosteniment i desenvolupament. Passa el mateix en altres territoris com el Regne Unit o Suïssa, on ja hi ha establert un model mixt de finançament. Si t’interessa saber més sobre aquest tema o sobre les diferents formes de finançament cultural, et recomanem aquest altre article.