UX en espais

Sovint, el terme UX, o User Experience, va acompanyat de les sigles UI, o User Interface. Mentre que el disseny UI (disseny d’interfície) se centra a projectar els elements amb els quals interactua l’usuari, el disseny UX es pregunta com ens fa sentir aquesta interfície, si la informació està disposada de manera intuïtiva, si és comprensible... És a dir, el disseny UX es centra en la percepció i la resposta dels usuaris, buscant crear interfícies que ofereixin una experiència el més fluid i agradable possible.

Com hem esmentat anteriorment, aquests termes s’associen sovint al disseny de productes digitals. Tot i això, Don Norman, creador del concepte, deia que “l’experiència d’usuari abasta tots els aspectes de la interacció de l’usuari final amb l’empresa, els seus serveis i els seus productes.” Aleshores, per què no incloure aquest enfocament en el disseny d’espais?

Les persones creen els seus propis mecanismes de construcció de l’espai. Per això, tot i que un espai sigui preconcebut, la seva funció a vegades difereix de la que se li va assignar durant la seva projecció. Això remarca la importància de tenir en compte les activitats, desitjos i necessitats de les persones a l’hora de dissenyar espais.

Tot i que considerar aquests aspectes és fonamental en qualsevol projecte, és especialment important en el disseny d’espais interactius, on les persones responen a diferents elements i prenen un paper actiu en l’experiència de l’espai a través de tecnologia, activitats o interaccions.

En definitiva, tot i que alguns factors que influeixen en l’ús de l’espai són impredictibles, començar un projecte de disseny amb les preguntes per a què?, per a qui?, on? I com?, és fonamental per projectar un espai que l’usuari pugui entendre sense necessitat d’explicacions.

El disseny UX comença amb una recerca de dades sobre l’usuari, que fonamenta tot el procés de disseny. Aquesta anàlisi inicial permet arribar a solucions centrades en les persones i agilitza la presa de decisions, optimitzant el procés de disseny.

Aplicar aquestes investigacions al disseny d’espais també té un impacte positiu en la seva efectivitat. Tanmateix, aquesta perspectiva no sempre es té en compte. Per exemple, en els projectes d’arquitectura, l’enfocament en l’espai, l’estètica o l’ergonomia, a vegades implica que la recerca sobre l’usuari es faci de forma més superficial.

Una altra de les raons per les quals el disseny UX és tan eficaç és la seva metodologia iterativa, que consisteix en el llançament de prototips que s’ajusten segons la retroalimentació dels usuaris. Aquesta metodologia pot resultar difícil d’aplicar en el camp de l’arquitectura, on la gestió de projectes és lineal.

El disseny d’espais involucra diferents disciplines, i no totes es poden adaptar a la metodologia UX amb la mateixa facilitat. Concretament, l’arquitectura segueix un mètode més rígid i costós que dificulta el prototipat. Tot i això, la realitat virtual i les metodologies del sector tecnològic comencen a utilitzar-se per poder rebre feedback abans de dur a terme el projecte de manera definitiva.

Una de les primeres preguntes que ens fem abans de començar a dissenyar és qui és la nostra audiència. L’empatia és essencial en l’experiència d’usuari. Per això, en el disseny UX s’utilitzen eines de Design Thinking, que també ens poden ajudar a entendre com dissenyar un espai adaptat als nostres usuaris.

• Buyer persona. Consisteix a crear una representació fictícia d’un usuari típic. Durant el procés de disseny, aquesta eina ens ajuda a prendre decisions que s’adaptin al nostre tipus d’usuari.

Si vols explorar la figura del buyer persona i utilitzar-la per al teu projecte, en aquest article t’expliquem com fer-ho.

• Mapa d’empatia. És un esquema en què plantegem una sèrie de preguntes que ens serviran per comprendre com és el nostre usuari i quines són les seves preferències i necessitats: Què pensa i sent el nostre usuari? Què escolta? Què fa? Què veu? Quines són les seves necessitats i obstacles?

• Customer Journey. Un esquema que desglossa els passos del nostre usuari dins l’espai, abans, durant i després del seu recorregut. Pot ajudar-nos a identificar problemes en el flux d’ús, aspectes desconcertants o frustrants, i en definitiva, ens permetrà dissenyar entorns que ofereixin una experiència satisfactòria per a l’usuari.

Centrar les nostres decisions de disseny en com se sent l’usuari quan interactua amb l’espai, ja sigui en escoles, museus, hospitals o entorns comercials, afavoreix la satisfacció de les persones que els utilitzen. Avui dia, dissenyar un espai és crear un entorn que, més enllà de la seva funció, generi connexions emocionals amb els seus visitants.

Aplicar l’enfocament UX en el disseny d’espais implica evitar que l’usuari experimenti sensacions negatives, com sentir-se perdut o frustrat. Això s’aconsegueix mitjançant una bona zonificació, senyalització adequada segons la funció de cada àrea, o l’ús de recursos d’orientació accessibles.

Elements com els materials, els colors, el mobiliari o la il·luminació també influeixen en les sensacions i percepcions de l’usuari. Per exemple, utilitzar colors foscos i llums tènues genera un ambient íntim. D’aquesta manera, podem crear atmosferes que connectin de diferents maneres amb el nostre públic, cosa que és fonamental en el disseny d’espais comercials.

D’altra banda, l’ambientació també s'usa per transformar espais públics en entorns més acollidors. És el cas de l’ambientació en hospitals, on la intervenció de l’espai ajuda a suavitzar un entorn que, d’una altra manera, podria ser percebut com a hostil.

Fer servir recursos del disseny UX quan transformem espais també pot ajudar-nos a detectar necessitats que d’una altra manera podrien passar desapercebudes. Per exemple, tot i que la majoria d’escoles tenen un disseny similar, aplicar el disseny centrat en les persones pot donar lloc a solucions innovadores que afavoreixin l’aprenentatge, la socialització i la integració.