Una Conversa amb Inés Pascal: accessibilitat i espais culturals
6 de maig del 2024
Inés Pascal comparteix amb nosaltres, des de la seva experiència com a usuària de cadira de rodes, les principals limitacions a què s’enfronta en la seva vida quotidiana, especialment en la seva visita a espais d’oci i patrimoni cultural com cinemes, teatres o museus.
Inés va fer les seves pràctiques professionals de Periodisme dins de l’equip de Misterio Studio. Gràcies a aquesta col·laboració va sorgir l’oportunitat de preguntar-li quines barreres es troba habitualment i conèixer de primera mà la seva experiència en el context cultural. L’entrevista se centra en la relació vital entre museus, espais culturals i accessibilitat, abordant temes crucials per a la inclusió. Pots veure l’entrevista completa en format vídeo, dividida en tres parts.
- Accés i temps d’espera
- Barreres físiques als museus o edificis històrics
- Alçada de l’exposició
- Idea del "per a tothom"
Entre els punts més destacats a l’entrevista, l’Inés fa especial menció als següents:
Accés i temps d’espera
Inés destaca positivament l’existència de museus que li permeten evitar llargues cues. A causa de la seva discapacitat, necessita canviar de postura amb freqüència, per això agraeix poder optimitzar el seu temps de visita al museu accedint directament a l’interior. Tanmateix, menciona la importància de permetre que els acompanyants també evitin la cua amb ella, ja que les persones en cadira de rodes volen viure la visita amb els seus acompanyants sense sentir-se excloses per la seva condició.
Barreres físiques als museus o edificis històrics
Alguns espais històrics o museus tenen esglaons inesperats que no disposen d’accessos alternatius com rampes o ascensors, cosa que impossibilita la visita a algunes persones.
L’alçada del mobiliari, com el taulell, no sempre està adaptada a les necessitats de tothom, fet que dificulta la comunicació amb els treballadors del museu o obliga que l’usuari en cadira de rodes hagi d’anar sempre acompanyat.
Inés destaca positivament les adaptacions arquitectòniques dels lavabos a la majoria dels museus, remarcant els seus amplis espais que permeten una mobilitat correcta o l’acompanyament d’una segona persona.
Alçada de l’exposició
Tant les vitrines com alguns elements exposats a la paret no sempre són visibles per a tots els usuaris. Inés proposa una major diversitat d’alçades per garantir que tothom es pugui sentir integrat.
Menciona, com a experiència positiva, la seva visita al National Library Museum de Londres, on aquest inconvenient es resol amb tauletes que permeten veure els continguts no accessibles per a usuaris en cadira de rodes.
Idea del "per a tothom"
Encara que les institucions fan un gran esforç per crear espais accessibles per a tothom, de vegades aquesta idea de “per a tothom” és tan general que no beneficia ningú en concret. Davant d’aquesta problemàtica, l’Inés esmenta alguns punts a considerar:
- L’atenció del personal i la seva humanitat davant de situacions complexes inesperades que poden fer sentir bé a un usuari que moltes vegades se sent exclòs.
- La tecnologia com a eina que pugui ajudar a la personalització. “No hi ha més personalització que la discapacitat, perquè cada persona és un món”, ens explica l’Inés. A través de la tecnologia, els museus del futur podrien oferir adaptacions a les necessitats concretes de cada usuari.
Aquests vídeos ofereixen una mirada perspicaç sobre el futur de l’accessibilitat en museus i espais culturals, destacant el paper essencial de la inclusió per construir experiències significatives i enriquidores més igualitàries.
Si t’interessa la temàtica, et recomanem visitar altres articles sobre accessibilitat.
Accessibilitat web
llegir
Entrevista a Marta Reus, gestora cultural: “Si la cultura no mobilitza, no és cultura”
llegir