Sostenibilitat en exposicions temporals

Hi ha tres maneres d'entendre el concepte de sostenibilitat a l'àmbit de la museologia: sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Això s'assoleix mitjançant un bon ús dels seus recursos, un disseny ecoresponsable de les exposicions temporals i permanents, de l'arquitectura i de les pràctiques adequades per part de l'equip. La sostenibilitat ha de formar part de la missió del museu, ja que aquest ha de contribuir al benestar cultural de la comunitat (Worts, 2006). En aquest article ens centrarem en la sostenibilitat mediambiental.

La sostenibilitat millora el servei dels museus a nivell social, ajuda a prendre decisions sobre la gestió de col·leccions, aporta estabilitat financera a llarg termini i, el que és més important, prepara les generacions futures per viure en un món més ètic.

Una altra raó és que ofereix noves oportunitats per innovar en la interpretació i comunicació del patrimoni, arribant a un públic més ampli, ja que la societat és cada cop més inclusiva i solidària. La cultura sostenible comporta un ús més òptim dels recursos i dóna valor a la responsabilitat social.

Per ser més sostenibles, és important considerar utilitzar materials més duradors, que puguin ser reutilitzats i transformats en altres objectes útils. Les exposicions temporals són muntades i desmuntades contínuament, però això no implica que hagin de ser d'un sol ús. La clau és la creativitat per donar una segona vida a objectes i, sobretot, trobar materials amb la menor petjada ecològica possible. A més, els materials han de ser fàcilment reciclables en cas que no quedi més remei que fer-lo servir.

Per a un dissenyador d'exposicions és important conèixer els recursos i l'impacte ambiental que genera cada material o producte, tant en el temps útil com després: si es rebutja, es pot reciclar?; aquest reciclat genera despesa energètica o emet CO₂?; Les persones encarregades del desmuntatge ho processaran correctament? Hi ha materials sostenibles que només es poden reciclar d'una manera molt concreta i, si s'han de transportar massa lluny per reciclar-los, les emissions de CO₂ poden resultar contraproduents.

En general, quan parlem de sostenibilitat parlem de les 4 r's. En museologia també. Per dissenyar i muntar una exposició temporal sostenible cal seguir una sèrie de passos: reduir, reutilitzar, reciclar i reaprofitar.

Reduir es basa a generar menys residus en el muntatge dels estands, fent un consum conscient i responsable i intentant utilitzar materials sostenibles.

Reutilitzar consisteix a reparar o reutilitzar elements d'altres exposicions o que es consideren deixalles, però que poden ser útils. Per exemple, en molts casos es poden reutilitzar parets o panells.

Reciclar és el procés de separar els materials de manera ecològica en finalitzar l'exposició. S'intenta rebutjar el mínim possible, es reaprofita el màxim.

Reaprofitar consisteix a estalviar energia i recursos de cara a les exposicions següents. Quan l'exposició temporal acabi, reserva els materials útils per donar-los una segona vida, no te'n desfacis.

La sostenibilitat està molt lligada als objectius econòmics dels museus. Per reduir l'impacte mediambiental es recomanen una sèrie de pràctiques econòmiques, com ara la col·laboració o l'associació amb altres entitats culturals per disminuir deixalles i estalviar en recursos (per exemple, intercanviar mobiliari i equipament audiovisual). A més, és recomanable que el museu obtingui productes locals, recolzant les petites i mitjanes empreses del seu entorn i alhora reduint emissions de CO₂ en el transport.

No menys important és tenir en compte que una gestió més sostenible de les exposicions i del museu en conjunt pot tenir un impacte econòmic positiu per a la institució a mitjà-llarg termini.

El disseny i el muntatge d'exposicions temporals ha de començar a prendre mesures perquè es reguli la despesa i la inversió dels recursos naturals per afavorir el planeta. Quin tipus de materials es poden fer servir per aconseguir resultats més sostenibles?

• El cartó
• El cartó niu d'abella
• La "segona vida" d'alguns objectes
• Formigó reciclat per crear estructures
• Rajoles o panells a partir de plàstic reciclat
• Fibra de cel·lulosa de paper reciclat fabricada en procés de baixa energia (el seu comportament és similar a la fusta)
• Polipropilè, polibutilè i polietilè com a alternatives al PVC.
• Pans de deixalles de cultiu de blat.
• Pintura ecològica a base de proteïna de llet, argila, calç i pigments minerals.
• Vidre reciclat com a recobriment per a parets i mobles.

Perquè un museu sigui sostenible completament, no només ha d'atendre les exposicions permanents o temporals. La gestió del museu es pot millorar a poc a poc: des de l'arquitectura, fins a la composició de la col·lecció, fins a les infraestructures o les normes de comportament dels treballadors. Aquestes són algunes mesures que es poden valorar:

• Disminuir el consum energètic (per exemple, renovant equips informàtics)
• Fomentar el comerç just als seus espais comercials
• Establir sistemes de gestió ambiental
• Convertir-se en un espai de producció cultural sostenible
• Informar el públic sobre ecologia i sostenibilitat
• Apostar per materials sostenibles i la reutilització
• Relacionar els museus amb el turisme sostenible

Durant la darrera dècada, els museus s'han centrat en l'estalvi energètic i el missatge verd cap al públic. Els museus, sota pressió per les circumstàncies desfavorables actuals per a totes les economies públiques, tenen dues opcions actualment: limitar-se a la seva activitat principal oferint un mínim de serveis coherents amb els seus objectius o reinventar-se del tot. Totes dues són igual de dignes (Negri, 2012).

En definitiva, les entitats culturals que aconsegueixen crear valor cultural pel públic aconsegueixen valor econòmic. Les investigacions que s'han fet sobre aquest tema mostren que els museus han d'atendre pràctiques i polítiques que se centrin en la reducció de l'impacte mediambiental (Sala i Gallo, 2007) i tenir intenció pedagògica sobre el canvi climàtic i els valors ecològics (Cameron , 2012).

Nosaltres també apostem per començar pas a pas: canviar els materials o el disseny de les exposicions temporals per transformar-les en més sostenibles és un bon punt de partida.

BIBLIOGRAFIA

Janes, R. (2009) Museus en un món turbulent: renovació, intrascendència o col·lapse?. Routledge, Abingdon.

Decarli, G. (2006) Un museu sostenible. Universitat Nacional de Costa Rica.

Bernad, S. (2013) Exposicions temporals i sostenibilitat: estudi sobre les pràctiques i propostes sostenibles als museus de Barcelona. Centre Universitari de Disseny, Barcelona.

Museu Nacional dʼArt de Catalunya. MNAC. (2010) La gestió de residus al Museu Nacional dʼArt de Catalunya: Manual de bones pràctiques ambientals. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència de Residus de Catalunya.

Negri, M. (2011-2012) L'aparició del concepte de sostenibilitat en l'àmbit dels museus a Europa. Museus.es, 7-8. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Felber, C. (2012) L'economia del bé comú. Ed. Deusto, Barcelona.

Rieradevall Pons, J. i Oliver Solà, J. (2011-2012) Museus i medi ambient: sostenibilitat cultural. Museus.es, 7-8. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Fernández Buey, F. (2011-2012) Sostenibilitat: paraula i concepte. Museus.es, 7-8. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Herráez, J. A. (2011-2012) La sostenibilitat als museus. Museus.es, 7-8. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.