Entrevista a Jordi Garrido. Comissari d'exposicions i crític d'art

Jordi Garrido s'ha dedicat especialment al comissariat d'exposicions que abasten des de la postguerra fins a artistes joves emergents. El seu enfocament combina una revisió històrica de les avantguardes amb l'exploració de disciplines considerades “arts menors", com pot ser el tèxtil. Un exemple significatiu d'aquesta feina va ser la seva col·laboració amb el Centre Grau Garriga de Sant Cugat, on es va revisar el paper del tapís a la postguerra, destacant artistes com Aurelia Muñoz i Josep Ràfols Casamada.

El comissari subratlla que la seva tasca no només implica exhibir obres, sinó oferir una "distància crítica" que permeti contextualitzar i projectar el discurs artístic, una cosa essencial tant per a artistes consolidats com emergents.

També volem destacar la seva feina per donar visibilitat a artistes que han quedat relegats per la historiografia. Malgrat haver assolit l'èxit en vida, molts d'ells, com Josep Ràfols Casamada o Josep Grau-Garriga, han passat a un segon pla amb el temps. Segons Garrido, cal investigar i reivindicar aquestes figures per enriquir la nostra comprensió de l'art i la història.

Segons explica Jordi, estem en un moment de renaixement de la pintura, especialment entre generacions sorgides després de la crisi econòmica del dos mil vuit. Aquest retorn no només és estètic, sinó també una resposta a la lluita per la supervivència que defineix el context actual.

En paral·lel, observa un interès creixent per revisitar artistes i tècniques oblidades o menyspreades, la qual cosa permet redescobrir-ne el valor històric i cultural. Això inclou una revisió de gènere, una tendència en auge que permet situar moltes dones artistes en el lloc que els correspon, ja que han estat relegades o directament oblidades en la història de l'art.

Què aporta l'art a la societat contemporània? Per a Jordi Garrido, en gran part ofereix la capacitat de proporcionar una visió crítica. Segons la seva opinió, l'art hauria d'anar més enllà de ser una experiència estètica i convertir-se en una eina política i social capaç de qüestionar i il·luminar les problemàtiques actuals, com la precarietat i les guerres, visibles i invisibles.
No obstant això, lamenta que l'art s'hagi transformat en un altre producte de consum dins d'una societat "turbo-capitalista" impulsada per la velocitat i la influència de les xarxes socials i els seus algoritmes, cosa que provoca la pèrdua del poder i sentit crític de l'art.

Un dels temes més recurrents en la xerrada va ser la precarietat econòmica que afronta el sector cultural. El finançament insuficient afecta tant les entitats públiques com les privades, fet que dificulta mantenir estàndards mínims de qualitat i respecte per la feina d'artistes, crítics i comissaris.

A més, Garrido assenyala que la manca de finançament adequat no només afecta els professionals, sinó també l'impacte que l'art pot tenir en la societat. Per a ell, el canvi ha de venir des de les polítiques públiques, ja que l'àmbit privat està guiat per interessos econòmics particulars.

Per concloure l'entrevista, Jordi ens planteja una reflexió crítica sobre l'auge de la immersivitat en les exposicions. Segons ell, tot i que aquestes experiències poden captar l'atenció del públic i generar un impacte inicial, sovint corren el risc de diluir-se en un consum efímer, propi d'una societat hiperconnectada i accelerada.

Des de la seva perspectiva, aquest tipus de propostes haurien d'anar més enllà de l'espectacle visual per oferir una experiència que fomenti una mirada crítica i connectada amb els reptes contemporanis. La immersivitat, comenta, té el potencial de ser una eina poderosa, però sempre que s'utilitzi per enriquir el discurs artístic i no per convertir-lo en un producte d'entreteniment.

Si t'ha agradat el contingut d'aquest article, et convidem a seguir-nos a les nostres xarxes socials per veure en vídeo aquesta i altres entrevistes.