DIM 2025: El futur dels museus explicat per aquells que encara l’estan descobrint

Per a aquesta petita campanya, ens vam apropar a dos infants: la Mía (8 anys) i en Luciano (12 anys). Els vam proposar un joc: imaginar el museu del futur.

Entre rialles i dibuixos, van sorgir idees tan honestes com inesperades. Perquè si alguna cosa tenen els infants, és una capacitat radical per anar a l’essencial:
Qui pot entrar? Es pot tocar? Està permès participar? On són els límits entre espectador i protagonista?

La Mía i en Lucho ens van deixar algunes idees per al futur:

“Al meu museu hi ha papers per dibuixar, formes per construir i es pot cosir. Pots deixar el que fas o endur-te-ho a casa... però només una cosa.”
Ens va explicar la Mía, una entusiasta de les sumes i les restes.

“Jo crec que a partir dels 3 anys ja pots anar al museu. Serà un edifici molt elegant, fet de marbre. Hi podràs interactuar amb robots... i també menjar!”
Ens va explicar en Luciano, fan de l’educació física i del disseny futurista.

Tots dos coincideixen en un aspecte fonamental: els museus del futur han de ser més accessibles i, sobretot, interactius i participatius. Llocs on es poden fer coses, no només mirar. On es pot deixar empremta, i no només recórrer passadissos en silenci.
Les seves propostes no parlen només de robots o pantalles (tot i que també hi són), sinó d’espais vius, compartits, en sintonia amb la comunitat. Als seus museus hi caben totes les edats, i la participació no és un privilegi, sinó una norma. Les col·leccions es renoven constantment perquè cada visitant pot aportar la seva pròpia creació.

“Els dibuixos del museu els fan les persones que hi venen. I cada dia n’hi ha més. El museu canvia tot el temps.”
Mía, creadora del fictici “Museu Artístic”.

“A mi m’agrada que hi hagi coses interactives: botons, màquines, robots... Però m’agrada que el museu estigui a prop de la ciutat.”
Luciano, imaginador del “Museu Tecnològic de l’any 2135”.

Aquest exercici d’imaginar el futur des de la mirada de la infància ha estat un gest senzill, però revelador. Sovint, les institucions culturals —com els museus— intenten connectar amb nous públics sense aturar-se a preguntar directament a aquells que rarament tenen veu en el seu disseny o programació.

Preguntar a nens i nenes no només activa la imaginació, sinó que serveix com a pretext per assajar formats d’escolta més inclusius i col·lectius. No es tracta de prendre les seves idees al peu de la lletra, sinó de reconèixer que el futur cultural també es construeix amb aquelles persones a qui gairebé mai se’ls consulta.

Com assenyala l’ICOM, vivim en un món en transformació constant: migracions, nous models de família, crisi climàtica, bretxes digitals, canvis demogràfics… En aquest context, els museus poden esdevenir espais clau de trobada, cura i pertinença. Però perquè això passi, cal obrir-se a noves preguntes, noves mirades i noves formes de participació.

No es tracta només d’imaginar el futur, sinó d’assajar des d’ara com volem construir-lo.

Aquest article forma part d’una campanya amb motiu del Dia Internacional dels Museus 2025. Pots veure la resta de publicacions al nostre perfil d’Instagram: dibuixos, vídeos i una mirada al futur explicada des de les veus dels més petits.